The Oldians

Biografia de The Oldians

Les històries d'amor secretes solen alçar molta polseguera quan es fan explícites o es confessen. Però darrere de la por està el sentiment, i només superant el temor s'arriba a l'essència del mateix. The Oldians no té por a l'escàndol ni al reconeixement públic de la seua inclinació, perquè el seu fervor pels ritmes jamaicans menys consolidats és la seua essència vital. En cada cançó es materialitza un affaire amb algun dels ritmes que tant ens agraden i que, o no es coneix -perquè no s'ha experimentat-, o no es reconeix en públic -de por de l'escàndol-. Però el secret ja ho hem desvetlat i ara cal afrontar-lo. Sense més, un a un:

El affaire amb el ska instrumental de contingut bàsic, quasi auster: el joc, el "flirteig" i el frec. Tot és senzill, i una cosa duu a l'altra en moments que tot sembla ser "així de fàcil, així de difícil". La seua línia de baix i la seua bateria al costat de la guitarra i el piano en l'of-beat sustenten l'entrada i eixida de cadascun dels motius melòdics que es van desgranant a poc a poc... i no parlem del tòpic "Quina calor fa avui" en l'ascensor, sinó del "Quina calor tinc, t'importa si ens llevem la samarreta?"... Un continu exercici de amago, finta i aposta.

El affaire amb el rocksteady melòdic, i no és al·literació: el "m'acorde cada dia d'aquella nit…". Melodies sense complicacions, de loop resolt de primer moment per a generar aqueixa atmosfera evocadora. El hammond es lamenta i la guitarra acompanya una lírica que no pot deixar de pensar en aquella vegada que...

El affaire amb el reggae de saló i amb el reggae en el carreró: és aquell clàssic "Doncs si saberes el gran que és el meu llit…" que sempre penses quan algú que parteix et parla de la seua solitud i alhora, el sexe implícit que hi ha en el carrer a força de mirades, frecs i algun que altre comentari. La doble vessant es materialitza en produccions més austeres, de garatge, imperfectes i inacabades com en la vida mateixa.

En resum, la fusió entre el llenguatge del jazz i la música Jamaicana: "l'ací t'enxampe, ací et mate". Amb el posat, sense més. Ni menys. Uns baixos rugosos, un ritme senzill però present, a negres i a la contra, la guitarra en l'of-beat però marcada per la pulsació funki que tant recorda el màgic in and out, i el piano, la guitarra i dues saxos com armes de melodizar, i hipnotitzar: too hot!!

Amb els grans clàssics del segle XX, standards de jazz interpretats i arreglats a la Jamaicana, i grans clàssics de la música illenca com arguments; el sexteto, es disposa a presentar el seu primer L.P. que estarà en el carrer a la fi d'octubre!

Noticies de The Oldians