L’ organitzador d’un concert no és la persona més apropiada per escriure una crònica, a més de per ser part implicada per no poder prestar l’atenció deguda i desitjada als grups. Tot i així anem allà:
La nit començà amb Peanuts, amb la sala ja amb molt bon aspecte i un grup d’incondicionals vinguts en bus des de Castelló en primera fila animant el concert. Es cansarem d’explicar als més despistats que era un grup nou, de gent molt jove, que estava començant… i és que no ho pareixia de cap manera! Quina presència, quina alegria, quines ganes, aposta 100% pels ritmes jamaicans, versions encertades… Quin nivell hi ha Castelló!
A continuació aplegà el torn de Dirty Soul Riders, amb ja més experiència i un projecte que va consolidant-se, amb un disc a punt de traure que esperem amb moltes ganes després de vore’ls en directe després de molt de temps. Temps que han aprofitat per fer una evolució als ritmes clàssics sense deixar d’entretindre i fer ballar al respectable, destacable la combinació de les dues veus, masculina i femenina en alguns temes que ens transportava als anys dels duets jamaicans i la part final, amb Dr. Jau i un munt de vents a l’escenari, especialment resenyable un tema d’ska-jazz que no te res que envejar al dels grans grups de l’escena skatalítica.
Posteriorment al lliurament de premis als millors de 2009 arrivà el torn de Sensi Simon & Golden Singles, és tot un luxe tindre al festival músics d’aquest nivell i amb ganes de crear i gaudir amb la música. Tocaren el seu repertori habitual, amb el gran Step Left(compreu eixe single abans que s’esgote o s’en penedireu!!), versions d’Skatalites que encengueren la sala, conga (ja quasi un clàssic) inclosa, i 2 temes a modo d’acomiadament de Dr. Jau i Peanut Vendors (ja en parlarem del tema…) que funcionarem molt be i la gent va corejar de principi a fi. Només pense que els falta una millor distribució dels temes, intercalar alguna cançoneta més animada entre les més lentes per animar més encara al respectable. Però concertasso en definitiva. Per cert Jau, et donem el nostre suport, el Rico Pérez ha de dir-se Rico Rodríguez!
I després dels teloners aplegà el torn de les estrel·les de la nit, els punxadiscos! Jejejeje… Rudies All Around, amb Xavi, qui ell soletes es bastà i es sobrà per omplir la pista de Soul 100% noparedemenejarniundit i La Safa Powahque començarem be però als qui la seua vena punki els va trair i derivaren cap a ritmes viejunos que la audiència no comprenia, cosa prou comprensible per altra banda, i és que ja tenen una edat els pobres!
Entremig, un dels moments més divertits de la nit, el concurs de ball ska. Dir que el nivell va ser molt superior a altres anys i l’elecció difícil, tant que hi hagueren 2 guanyadors, com no, de Castelló. Per favor, qui tinga videos que ens el pase, no ho tenim gravat!
En resum, una nit molt agradable, amb molt bon ambient, gent de categoria comportant-se de categoria, assistència més que bona, i més tenint prou circumstàncies en contra, com competències absurdes (xe, si hi ha més dies que llonganises!), una qualitat dels grups brutal…
Només ens queda dir que així dona gust patir tots els mals de cap d’organitzar el festival, que és una sort tindre els músics que tenim, un 10 per a ells, per a la sala (Javi, Hugo i companyia) que donà totes les facilitats i sonà de meravella i per al públic assistent que esprem que ho passara tan be com nosaltres.
I be, ara que s’hem pegat el curro de fer una crònica que pareix més una enciclopedia feu el favor de deixar algun comentari de la vostra experiència, que sempre s’agraeix!
Recent Comments