El segon dia de festival era un dels més esperats almenys per a mi, tenia ganes de vorer a Dave Barker, i també a The Cabrians. Però abans hi havia que passar tot el dia al Rototom, i també aguantar tota la calor. A les 9 del matí ja no podies dormir ja que la temperatura a la tenda era la de un forn, així que tocava passar el matí pegant voltetes i passant les hores a la ombra.
A la vesprada, la millor forma de passar el temps, era acudint a les conferències, molt interessants i molt variades, vaig vorer la de Palestina, contant-nos el viatge que van fer el col·lectiu Castelló per palestina, en la qual transmetien bastant bé els seus sentiments i la seva experiència recent. A continuació vaig vorer la de Acció contra la fam, on van projectar un vídeo de com treballa la ONG, les xifres tan esgarrifoses que hi han, i lluny de millorar la situació, estan empitjorant les coses… després era el torn del reggae univerty, en anglès, i parlaven del sound system i poca cosa vaig entendre més, el anglès jamaicà m'he donat conter que és molt complicat d'entendre.
Després de la xarrada vaig anar a fer-li la visita a Toni Face al ska club que estava punxant, i després volia vorer a la jove promesa Romain Virgo, era el únic concert que feia en Europa, i la veritat que el xic no ho feia gens malament, tenia molt bona veu, però personalment no hem va caure molt be, ni una sola menció a la banda que l'acompanyava, ni un hola, ni un adéu, va muntar a l'escenari, va cantar, i se'n va anar.
Novament, hi havia un canvi a l'horari, i és que Dave Barker no volia tocar a la mateixa vegada que Bob Andy així que es va ajornar el concert fins a la 1:30, vaig estar mentrestant veient una mica de Bob Andy, sopant, i escoltant bona musiqueta al ska club. En començar el concert, ja hi havia molta gent, a upsttemians els vaig vorer una mica més tímids que el dia anterior, però el concert va estar genial, Dave Barker, a comparació amb Romain Virgo, si que reconeixia el gran treball de la seva banda. Dave Barker va demostrar que als 62 anys encara es pot donar molta guerra als escenaris, amb moltes ganes de cantar, ficant-li molts sentiments.
Tot seguit van tocar The Cabrians, un gran directe de 2h, amb molta gent també però amb menys que amb Dave Barker, tampoc els havia vist mai en directe, va ser molt animat i energètic, a falta de 5 min per començar el concert estava dormint-me a la gespa i després del concert tenia ganes de més!
Recent Comments