Biografia de The Cabrians
The Cabrians tornen per a un grapat de conys més. La banda d'ska de Mataró ens presenta el seu segon llarga durada, un àlbum conceptual enmarcat en l'spaghetti western més salvatge i una nova puntada de peu als estòmacs més acostumats. Si amb el seu primer disc Black Momerota es van servid d'elements populars locals i les més estrambòtiques (però reals) freakeades ocurregudes al llarg dels seus primers anys com a formació musical. Amb For a few pussies more The Cabrians exploten l'univers de l'spaghetti western. I els hi ve que ni pintat, doncs els estereotips arrelats a la cultura de l'spaghetti son una fascinant fond de creació per un grup que respira personalitat pròpia i esperit de rodalia preolimpica en tot allò que fa.
Que no s'espantin els fans de la banda i que segueixin llegint els que es pensaven que això era una broma: el disc està ple de nous hits de febre mataronina. La particular visió de l'ska jamaicà del grup torna a regnar en el treball. Després d'una intro que ret un brut però merescut homenatge al clàssic morriconià “Once upon a time in the west” (córre a la biblioteca a pillar-te aquesta peli i baixa't ja la banda sonora al RapidShare). Rubén López (exMalarians, exPeeping Toms) fa de mestre de ceremònies cavalcant el “Babidi Riddim” anomenat “For a few pussies more” i ens presenta una a una les 19 històries en forma de cançó que trobem al disc.
Un autèntic cogombre marca de la casa, com també en el ram de l'ska cabriànic són “Bang Bang Shot” (ska de saloon amb una curiosa pianola i un final escrit), “Pep meets the Prophet” (ska instrumental de primera divisió), “Drunkard's Pride” (100% Cabrian & Hooligan ska), “Babidi” (ska original que es presta al segon tall del disc) o “Whisky a Go Go” (terrorific shuffle amb armònica inclosa). Les referències conceptuals troben un nou espai amb l'early reggae, que The Cabrians executen amb tot luxe de detalls a “Maximiliano Mallote Shot's First” i “Petaca Rodrigues Law”, on brillen – arpa de boca inclosa – les introduccions vocals a mig camí entre Gian Maria Volonte i The Upsetters. També es mouen en aquest terreny composicions com “Babareggae”, on destaca un carneo vocal a una de les seves il·lustres composicions del primer disc, i “Every Tah”, aquest com un early instrumental jamonero i percussió. Menció apart mereixen les aportacions de White Face James aka The Undertaker amb les grandioses i surreals peces de tall skatalitic “Aerostatic Suit” i “Pig Dick” o la primera incursió seriosa del grup al gènere de calypso, que troba a “Fuch and Fight in Britain” el seu moment de glòria amb una ambientació ben caribenya.
Alcohol, baralles, armes de foc, bars i barmans, sexe, putes, venjança, la llei i els fora la llei, els persoantges extrems o absurds, els antiherois i la música de fons. Tot això i més ho trobare a “For a few pussies more”. Podrien haver fet un disc d'homenatge al western de tall clàssic o haver imaginat la faceta rude de Ford o Wayne. Per a gaudi de tothom, però han preferit cantar a coses més devertides i suggerentment surreals amb vocació de masses. Per què havien de tener un grup de música sinó? Era inicialment l'spaghetti western quelcom més que una revisió gairebé casolana i passada de voltes de gènere clàssic (tot i arribar en pocs anys a fer delicies del gran públic i consagrar-se en la història del cinema)? David contra Golait? Almeria goes to Hollywood? Massa preguntes, El que està clar és ue The Cabrians han donat una volta de caragol històrica per a un “grup de ska”. Els serà molt difícil superar aquest as que s'han tret de la mànega i que es diu For a few pussies more. Tot i això, els que sabem que amb The Cabrians tot és possible esperem amb candeletes la seva propera subnormalitat gloriosa mentre ens deleitem veient-los actuar en el For a few pussies more Tour vestits de xèrifs, de caçarecompenses, de Daltons o amb purriòs pijama gris de calça llarga.